Barça

La crua i dura realitat

El Barça certifica que està per sota dels grans d’Europa i perd en la seva estrena contra un Bayern molt superior que s’imposa amb un afortunat gol de Müller i dos de Lewandowski

Koeman torna a apostar pel 3-5-2, però la resistència només dura fins al primer gol

No se sap encara si aquest Barça tindrà futur i, si en té, si serà mèrit de Koeman o de Joan Laporta, però el que sí que queda clar a hores d’ara és que el seu present, la seva realitat, és força trista. Si més no, per competir a Europa. Els vells fantasmes de la Champions es van tornar a passejar pel Camp Nou per donar una plantofada a l’equip blaugrana en la seva estrena en la màxima competició continental. No en van ser vuit com a Lisboa ara fa poc més d’un any, però el 0 a 3, amb gols de Müller i Lewandowski (2), certifica el descens del FC Barcelona de l’elit europea. Tornar-hi al més aviat possible ha de ser l’objectiu principal de l’equip.

Els rivals no veuen el Barça més feble sense Messi, però la realitat els desmenteix. Qui sí que sembla tocar de peus a terra és Koeman, escèptic amb les possibilitats reals de guanyar la Champions aquesta temporada malgrat que el discurs oficial sigui que sí que hi poden aspirar. L’holandès se sent inferior als grans d’Europa i això va quedar demostrat des del primer minut amb el plantejament del partit. Malgrat que les lesions ara l’hagin deixat amb pocs efectius al davant, va recuperar el 3-5-2, el sistema amb què més punts va fer la temporada passada, i va demanar al seu equip màxima concentració per aguantar el ritme i les envestides del Bayern de Munic, amb molt més físic i ritme de pilota.

Per contrarestar la pressió alemanya, la solució era la pilotada llarga de Ter Stegen cap a Luuk de Jong, que s’havia de barallar amb els dos centrals bavaresos i, si tenia sort de guanyar els duels, descarregar cap als seus compatriotes Memphis i De Jong, o a les bandes, ocupades per Sergi Roberto i Jordi Alba. Precisament una centrada per l’esquerra d’aquest darrer la va rematar massa amunt Sergi Roberto, en una de les poques arribades blaugrana a la porteria de Neuer.

El Barça semblava tenir el duel controlat, però era tan sols un miratge. Només calia deixar passar el temps perquè la màquina bavaresa s’anés greixant i comencés a tancar els de Koeman ben a prop de la seva àrea. Piqué, Araujo i Eric no animaven l’equip a fer un pas endavant i el Barça es va dedicar a treure aigua en cada aproximació del Bayern. Sané va posar a prova Ter Stegen amb una rematada des de dins de l’àrea, però l’alemany la va aturar. No se sabia si els blaugrana serien capaços d’aguantar gaires minuts més així, defensant-se a prop de l’àrea, i llavors va passar el que tothom temia. Un xut llunyà de Thomas Müller el va desviar amb l’esquena Eric Garcia i va despistar Ter Stegen. El més positiu de tot plegat és que el Barça, com a mínim, no es va descompondre com va passar a Lisboa i va deixar el duel obert de cara al segon temps.

Koeman no es va atrevir a anar a guanyar el partit i va mantenir el mateix equip, potser conscient que un gest de valentia potser podria acabar amb el Bayern de Munic fent-li un autèntic descosit en el primer partit de la fase de grups. I amb el pas dels minuts ja va quedar clar que la nit s’anava decantant cap a aquest escenari. Un xut tou i desviat de Busquets va ser el preludi del que vindria. Sané va tenir el segon a tocar, però va topar de nou amb Ter Stegen. El porter alemany, però, no va poder fer res en el segon de Lewandowski, que va aprofitar el refús del pal en un xut de Musiala.

El Camp Nou, que havia mostrat una actitud encomiable durant tot el partit animant l’equip, va començar a perdre la paciència. Segurament no hi ha cap barcelonista que no sàpiga a hores d’ara que el Barça està per sota dels millors equips d’Europa, però el que no podia tolerar era veure els seus jugadors sense rebel·lar-se i el seu tècnic sense buscar solucions des de la banda.

Koeman deuria captar el missatge i, per evitar que l’emprenyada anés a més, va fer sortir Gavi i Yusuf Demir per Busquets, fos, i Sergi Roberto, molt assenyalat per l’afició, que el va xiular moltíssim. Veure Gavi corrent i mossegant la gespa va esperonar de nou el públic, que va tornar a fer costat a l’equip. Després entrarien Mingueza i Coutinho, en un intent per capgirar, si bé massa tard, el guió del partit. I en els últims minuts també va retirar del camp Jordi Alba, lesionat, per donar entrada a Balde. El Barça, per boca del seu president, Joan Laporta, va qualificar d’herois els quatre capitans per haver acceptat rebaixar-se el sou i ajudar el club, però fa la sensació que el que hauria volgut l’afició és que haguessin fet el gest de deixar el club per donar pas a nous futbolistes i a les noves fornades que comencen a treure el cap.

A l’afició només li va quedar intentar il·lusionar-se amb els joves que van entrar i donar-los suport, en especial a Gavi, protegit pel públic quan Goretzka li volia marcar el terreny i premiat amb el seu nom corejat cada cop que intentava mossegar el rival. També hi va haver minuts per a la resignació cantant “olé, olé” mentre es passaven una pilota i per criticar Bartomeu.

Els alemanys van fer el tercer, un altre cop Lewandowski, però tant era... El punt més positiu, per no dir l’únic, és que, contra el totpoderós Bayern de Munic, el Barça va acabar amb dos jugadors de 18 anys, Pedri i Demir, i dos de 17, Gavi i Baldé. No se sap encara fins on podran arribar, però el que queda clar és que la reconstrucció s’ha d’assolir des de l’atreviment i la fam de la joventut.

TRIST

La tàctica va ser enviar pilotades llargues de Ter Stegen cap a Luuk de Jong

LUUK DE JONG

Es va estrenar jugant en punta amb Memphis, però no va poder participar gaire

L’AFICIÓ

Comença animant, s’emprenya per la poca ambició i dona suport al jovent que juga
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’última bala de Ronald

Koeman agita la prèvia del Cadis-Barça amb un comunicat en què exposa la seva fotografia de la situació actual del club i demana paciència

Per uns instants va semblar que l’escrit era una dimissió, però va acabar demanant més temps

Ell mateix va informar els capitans del que faria i avui se la juga al Carranza

BARCELONA
 

Comunicat sorpresa i insòlit de Ronald Koeman

BARCELONA
 

Ronald: gust i disgust

BARCELONA
 

Laporta: “Sabem el què s’ha de fer i ho arreglarem”

barcelona
 

Oficial: Balde és baixa per lumbàlgia

BARCELONA
 

La fe d’Araujo i gràcies

Barcelona
 
El protagonista
Ronald Araujo

Poder a les dues àrees

barcelona
 
Ronald Koeman
Tècnic del Barça

“Amb el que tenim, hem fet el màxim que podíem fer”

BARCELONA
 

Araujo salva un punt en una nit amb més cor que futbol

barcelona